Revisió de Prizefighter: Russell Crowe i Ray Winstone al ring per a un cop de puny

Revisió de Prizefighter: Russell Crowe i Ray Winstone al ring per a un cop de puny
Hi ha una història interessant que s’ha d’explicar sobre Jem Belcher, el lluitador de Bristol a mà nua i campió de tota Anglaterra als primers anys del segle XIX que es va convertir en un heroi de la classe treballadora i una icona de la cultura pop esmentada per Dickens i Conan Doyle. Aquest biopic és clarament un treball d’amor per al seu escriptor, productor i estrella Matt Hookings, ell mateix fill d’un campió de boxa, David Pearce, el “Welsh Rocky”.

La funció de Hookings suggereix que Belcher va ser el primer boxejador estrella, un pioner de l’esport modern, i especula que fins i tot va ser un dels primers a utilitzar guants. Però malgrat l’interès històric de la pel·lícula, juga com una pel·lícula de Carry On sense els gags, i la forma en què està rodada fa que sembli un anunci de cafè. Russell Crowe ressona i murmura i fa un somriure a través del petit paper del poderós avi de Jem, Jack Slack, les gestes del qual inspiren el noi d’ulls plats, i Jodhi May té el paper profundament desagraït de la mare afligida de Jem, desaprovant el destí de boxa del seu fill amb una cara com un dimecres humit.
Ray Winstone interpreta l’entrenador de martinet de Jem, Bill, que introdueix escenes d’entrenament d’estil modern i muntatges de carreteres, mentre que Marton Csokas és l’esgarrifós Lord Rushworth que organitza una festa de luxe per a Jem i Bill. Aquests últims desconfien de les bombolles del vi que els ofereix Rushworth, i el seu amfitrió aristocràtic remeten: “Alguna cosa especial de l’anticrist a França; en diuen cham – paaagne…!” S’ofereix a facilitar l’entrada de Jem als lucratius cercles esportius de Londres, però, per descomptat, no és amic d’ell.